Què diu la Universitat de Stanford sobre els fermentats?
Adaptació de l'article d'Andrew Scrivani per a The New York Times
El iogurt, el kimchi, la col·lisió i la kombucha podrien augmentar la diversitat de la nostra microbiota i actuar com a antiinflamatoris naturals.
Els fermentats com el iogurt, el kimchi, la col·lisia i la kombucha han format part de la dieta habitual de moltes persones al llarg de tot el món des de fa milers d'anys. De fet, des de l'antiguitat, les diferents cultures recorrien a la fermentació per produir pa, formatge, conservar carns, vegetals i potenciar el sabor i textura dels aliments.
Estudis recents, concretament de la Universitat de Stanford, han demostrat que els fermentats tenen importants efectes en el nostre intestí, en concret, en els milers de milions de bacteris que hi habiten. A aquest conjunt el coneixem com "el microbioma o la microbiota". Consumir fermentats podria també reduir els compostos associats a processos inflamatoris, símptoma vinculat a malalties relacionades amb l'envelliment.
Desenvolupament de l' estudi
Per dur a terme l'estudi, els investigadors de la Universitat de Stanford han comparat l'efecte d'una dieta rica en fermentats sobre el sistema immunològic respecte a una dieta sana i rica en fibra. Per a això, van reclutar 36 adults sans i els van separar arbitràriament en dos grups.
A un grup se li va proporcionar una dieta rica en fibra a base de fruites, vegetals, llegums, cereals entre d'altres; i al segon una dieta rica en fermentats: iogurt, col fermentada, kèfir, kombucha i kimchi en combinació amb lactis, verdures, hortalisses i altres aliments crus rics en bacteris i llevats.
Els participants van consumir aquesta dieta durant unes 10 setmanes. Mentrestant, els investigadors van monitoritzar els nivells d'inflamació en sang observant també els canvis que es produïen a la microbiota.
Conclusions de l' estudi
Després d'aquestes 10 setmanes, el primer grup va duplicar la seva ingesta de fibra i el segon, va consumir una mitjana de sis racions de fermentats al dia. Cap dels grups va presentar canvis en la seva salut immunològica en general. Però els membres del segon grup, van presentar un descens en 19 compostos associats a processos inflamatoris, entre ells la interleucina 6, una proteïna antiinflamatòria que sol estar elevada quan es pateixen malalties com la diabetis tipus2, o artritis reumatoide.
El primer grup no va presentar cap descens en els nivells d'aquests components.
Al seu torn, els integrants del segon grup van diversificar la seva microbiota gràcies a la ingesta de fermentats. Concretament, el 5 % dels nous bacteris que es van detectar, eren conseqüència directa de la ingesta de fermentats.
Suzanne Devkota, directora del Microbiome Research del Cedars-Sinai Medical Center (L.A.), i que no va participar en aquest estudi, va afirmar que durant molt de temps s'havia assumit que prendre fermentats és bo per a la salut, però que ara hi ha evidència científica sobre els seus efectes positius. (Oh, gui gui
En definitiva, comptar amb una microbiota variada contribueix a tenir menys possibilitats de patir obesitat, diabetis del tipus 2, problemes metabòlics i altres malalties.
Consulta l' estudi:
Wastyk, H., Fragiadakis, G., Perelman, D., Dahan, D., Merrill, B., Yu, F., Topf, M., Gonzalez, C., Robinson, J., Elias, J., Sonnenburg, E., Gardner, C. and Sonnenburg, J., 2020. Gut Microbiota-Targeted Diets Modulate Human Immune Status. Cell, 184( 16), pp. P4137-4153.
